Enguany l’Associació de Geganters celebra el 15 aniversari del naixement d’en Màssio, i aquesta esdevé una bonica excusa per florir la Festa Major de més faràndula i més xerinola. L’Enfarinada, la melodia creada per en Panxito amb la que dansen gegants i capgrossos, també farà ballar unes cuques renovades. Alhora, des de l’Associació de Geganters estem recuperant la memòria amb la idea de poder-la mostrar, així que agrairem que ens feu arribar fotografies, videos o qualsevol altre material referent als geganters.
El cercle que va enllaçar les mans de tots els que havien estat vinculats als geganters a la passada festa de Sant Damas era gran i divers, units per l’alegria de celebrar i conviure. L’Artur Ginesta va entregar el segell de foc dels geganters a Joan Rodriguez, simbolitzant el relleu entre l’antic i el nou president. Emoció, paraules, rialles, aplaudiments, i per primera vegada la música va generar una dansa coreografiada que tancava amb voltes i més voltes….
I ara que estem recordant i estem refent la nostra història; per què tenen tanta força els gegants? Per què és en Màssio el nostre gegant? Temps era temps quan la terra era poblada de gegants. Els gegants representen els nostres ancestres, i per tant, els esperits protectors de la població. Quan movem un gegant, l’estem animant, estem donant vida a ell i a tot el que simbolitza. Argelaguer compta amb un ancestre de pes, Sant Damas, qui popularment és reconegut com el papa català del segle IV. Molts llibres així ho recullen, alguns de prou seriosos, però dels origens i del sepulcre del sant no s’ha trobat cap evidència. El que està clar és que les llegendes populars teixeixen els símbols que ens identifiquen, que ens fan ser qui som. Els d’Argelaguer vam preferir convertir en gegant a aquell qui va criar Sant Damas, i li vam posar el nom de Màssio, el diminutiu del patró. Del pare encara se sap menys que del fill, tan sols se sap que era moliner, lligant-ho amb el passat moliner dels massos que voregen el riu. En concret, la llegenda popular situa l’antiquíssim molí que hauria acollit a en Damas a l’antiga reclosa que l’aigua ha engolit, en una mansa gorga que hi ha entre Can Morató i la reclusa moderna, i que per això es coneix com la Gorga de Sant Damas. Hi ha una altra versió que la situa a la desembocadura del torrent d’Orriols o del Vinyot. Per la tradició cristiana, ser moliner obre un ampli univers simbòlic, ja que s’enllaça al blat i al pa; És el moliner qui transforma l’aliment de la terra en l’aliment del cos i l’ànima, qui possibilita la unió amb l’eternitat.
En Màssio i tota la faràndula que l’acompanya ha estat fet amb les mans i la imaginació de la gent del poble. Aquests dies l’Hereu i la Pubilla es poden visitar al Museu dels Sants d’Olot juntament amb una representació dels capgrossos de tota la comarca. Pel Roser, la cercavila tornarà a sortir al carrer, contenta d’aixecar la festa. Ens veiem allà!
Laia Juez
Agraïments Artur Ginesta, Albert Nebot, Salvador Pelegrí, Joan Rodríguez
Geganters d'Argelaguer 