La coreografia dels balls i les danses ha anat variant amb el temps. Abans dels primers capgrossos eren les danses populars i les sardanes les protagonistes de la festa. Amb l’Hereu (1984) i la Pubilla (1985) aparegueren les primeres coreografies de la faràndula amb músiques populars. La primera coreografia de la que en sóc coneixedor és el Ball de l’Hereu i la Pubilla feta per la Montserrat Massana a la tonada de la tradicional peça La Roseta de Gironella. Amb el revifar de l’entitat, l’any 2011, l’Àngels Massana crea una coreografia pel Ball de Gegants, amb la música del mestre Francesc Tomàs, L’Enfarinada, en la que hi ballen tots els capgrossos, l’Hereu, la Pubilla, en Toni del Porró i en Gervasi Cassoles amb el gegantò Santanàs i el gegant Màssio. La darrera coreografia dels geganters és la del Ball parlat dels Burrets, creada també amb la lletra i la música per Marta Rius per la festa de Sant Damas al desembre de 2013.
La música del poble destinada als actes geganters ha anat variant amb els anys. Als inicis eren músics amateurs els que feien sonar les seves gralles i algun acordió diatònic durant la cercavila i els balls. Amb la creació del Talleret de música per en Francesc Tomàs i la Montserrat Massana, la sonoritat va anar canviant. Les gralles deixaren pas als violins, el flabiol i el tamborí, les guitarres, les flautes dolces, el contrabaix, el sac de gemecs, alguna flauta travessera i algun saxòfon; i durant molt de temps aquesta particularitat sonora ha estat una de les principals senyes d’identitat de la música dels geganters d’Argelaguer que la feia molt diferent a la d’altres pobles. Amb el temps, aquest poble ha anat captant la vinguda de músics professionals que ara hi viuen i es van anar afegint a la festa i que a poc a poc han conferit al so dels actes geganters una qualitat exquisida. La música durant la festa la cercavila i els balls és enormement viva, com ho són els seus músics, mai saps qui acabarà tocant a la festa, ni quins instruments sonaran però mai manca la música. Tindrà més o menys volum però com les bones sardanes que es fan i es desfan en funció del dia, del moment i de les possibilitats, la música per la festa és una de les seves essències i parts més vives.
Joan Rodríguez, Waldernarbach (Alemanya) 4 d’agost de 2014
Geganters d'Argelaguer 