Els xanquers són sense dubte una de les ànimes més importants de la festa i dels Geganters d’Argelaguer i sense els quals no s’entendria l’entitat ni la seva història. Abans que existís l’associació com a tal, als volts de 1995, la Colla de Xanquers ja era una entitat pròpia i molt reconeguda més enllà de la província de Girona, més fins i tot més que els geganters. Era convidada expressament a animar les festes, fires o actes culturals d’altres pobles per la seva espectacularitat, màscares i vestimentes. Això va fer que inicialment l’entitat es digué Associació de Xanquers i Geganters d’Argelaguer fins que posteriorment s’integressin en una sola.
Les xanques van ser des del principi una de les vessants de l’entitat que més va atreure els joves del poble i no només durant les festes. Sé per en Ricardo, una de les ànimes vives de la colla, i altres testimonis que es va organitzar una pujada a la muntanya amb les xanques, ni més ni menys que a l’Ermita del Guilar d’Argelaguer a més de 300 metres d’alçada i que va tenir una gran anomenada, tant que encara, quan s’explica, es recorda amb intensitat i simpatia.
Actualment, tot i que no té l’esplendor dels primers anys, és encara viva i segueix mobilitzant als més petits, tant el assaigs o mal anomenats “tallers de xanques” com a les festes però està en procés de renovació. Crec honestament que els xanquers encara tenen molt per dir, molt per viure i molt per fer.