Poble, nens i grans, passegen pels carrers,
capgrossos i gegants amb bon to musical.
Argelaguencs, obriu la finestral!
Que l’alegria acompanyi en aquest dia!
Poble, nens i grans, passegen per la vila,
flabiol, tamborí, sac i dos acordions,
alguna gralla d’uns bons minyons,
i un senyor violí que fa ho fa d’allò més fi.
Joan Rodríguez. Maig 2011.
Sortida d’ofici: ELS GEGANTS
Teniu l’alçada que tenen els somnis
i, com els somnis passeu sense mirar
i ens feu aixecar els ulls i ens feu seguir amb la vista
el vostre pas altíssim, serè, protagonista
dels carrers en festa sota del cel clar.
Teniu la frescor que tenen els somnis
i, com els somnis, passeu sense escoltar
i ens feu aixecar el crit amb força i alegria
quan us veiem de lluny, obrint la comitiva
de la processó, que ens cansàvem d’esperar.
I, com els somnis, gegants, ens feu reviure:
ens carregueu de pòlvora els records i els dispareu,
com coets, cap al vertígen del cel lliure
– somnis infantils, primers amors, joia de viure!-
i revivim mil·lenis, oh gegants, mentre passeu.
Fragment d’ A la deriva blava de David Jou
(Aquest poema ens el va donar i recomanar la Cristina Erill de l’Associació Cultural Lluna Plena d’Argelaguer durant la Jampo – Recital de Poesia, celebrat al mateix poble a finals 2011)
Carai Joan, no sabia que tenies aquest do per la poesia. Felicitats veí, un escrit d’allò més rodó.